El Menú de Capes constitueix el cos de la cartografia original de Geointeractiva. La seva estructura ha estat dissenyada amb el propòsit didàctic de facilitar l’enteniment sobre com es construeix un mapa amb les seves capes cartogràfiques. Aquest menú permet crear mapes amb combinacions úniques de capes.

Els elements cartogràfics físics i polítics del mapa es poden combinar sobre la base de la necessitat. Cada element cartogràfic (por ej. caps i puntes / relleu costaner) és distingible de les seves diverses parts cartogràfiques (color, punt, text i línia). Els elements seleccionats sempre es mostraran accessibles des del Menú d'Eines i es poden combinar amb altres capes externes i personalitzades per l'usuari.

L'usuari pot utilitzar el mapa per capes i crear un mapa mut físic, un altre de polític, una combinació de tots dos, o un mapa només amb topònims, un altre amb icones, etc.

Permet mostrar i comparar entre si la informació associada de vídeos, imatges o àudio de determinats elements del mapa com per exemple, un marcador. Amb la seva activació podem accedir a una vista ràpida de la informació que contenen els diferents elements interactius del mapa destacant visualment aquells enclavaments que tinguin un contingut interactiu.

L'eina Multimèdia està vinculada a totes les de contingut gràfic o multimèdia. L'aplicació permet la inserció de contingut, sigui georeferenciat o com un arxiu multimèdia, que allotja els elements per categories perquè l'usuari les identifiqui amb facilitat. L'usuari pot carregar qualsevol arxiu en format CSV* (valors separats per comes) per poder-lo visualitzar com una capa més combinant-la amb la resta d'informació cartogràfica i arxius multimèdia ja implementats en l'aplicació.

L'única condició perquè un fitxer CSV pugui georeferenciar-se és que contingui les coordenades geogràfiques de cada registre (la longitud i la latitud) en el sistema de numeració decimal i amb el valor decimal separat per un punt.

En el menú Mapes s'allotgen totes les categories de mapes de les quals disposa l'usuari, és a dir, els mapes de Geointeractiva (tant els mapes originals com els mapes creats, editats i guardats per l'usuari), els mapes en arxius d'imatge d’Edigol Ediciones i els mapes de codi obert.

El menú mostra diversos mapes de codi obert allotjats per defecte a tall d'exemple: La cartografia de codi obert (cartografía open source) és un projecte de cartografia col·laborativa, lliure i gratuïta a escala mundial. Són bases cartogràfiques que poden ser compartides i editades per qualsevol usuari, amb informació física i política de tot el món fins a arribar a un nivell de detall de planimetria urbana (plànols de carrers) en la seva escala més gran, utilitzant els 22 nivells de zoom predefinits per tota la Terra.

Sobre les capes dels mapes de codi obert no es poden superposar les capes de planimetria dels mapes de Geointeractiva, però sí que es poden generar i aplicar marcadors, georeferenciar les dades d'un fitxer CSV i usar les eines.

Situada a la part inferior dreta del mapa, la llegenda dinàmica mostra certs elements situats en el mateix i totes les capes d'interès geogràfic i cartogràfic. Així mateix, aquesta eina permet discriminar la visualització de les poblacions segons els seus habitants.

El Cercador té dues opcions bàsiques; buscar i mostrar al mapa els topònims de la base de dades i el cercador de coordenades, que permet introduir les coordenades geogràfiques de latitud i longitud i localitzar-les en el mapa.

• Mesurament: permet mesurar longituds en línia recta en quilòmetres o milles establint les etapes d'un itinerari cada vegada que fem un clic de ratolí, i calcular àrees unint el punt inicial i el final dels segments dibuixats amb la possibilitat de guardar les dues mesures com a objectes d'una capa interactiva. Pots mesurar distàncies entre poblacions, fronteres, rutes, cursos d'aigua, o de qualsevol recorregut en línia recta així com contorns i àrees de qualsevol superfície i comparar-los entre si: continents, països, regions, departaments, municipis, llacs, sistemes muntanyosos , etc.

• Polígon: aquesta eina permet crear àrees poligonals mitjançant la unió de punts.

• Regió: activant aquesta eina, que funciona de manera anàloga a la de Polígon:, pots comparar l'àrea i la forma entre dos països de latituds distants entre si, arrossegant i modificant la seva latitud, i observar la distorsió que es produeix a causa de la projecció Pseudomercator que emprem en els mapes de Geointeractiva. Per exemple, arrossegar Groenlàndia a una zona equatorial reduirà considerablement la seva grandària i comprovarem que la seva superfície real és equivalent a la d'altres països equatorials de mida aparent més reduïda.

Els Marcadors són una eina que permet a l'usuari posar objectes per georeferenciar punts sobre la superfície de la terra al mapa. És també una eina gràfica i audiovisual de presentació: Els marcadors poden ser editats, i agrupats segons una categoria, per tal de crear un format de presentació, i el professor, l'alumne o el professional pot crear el seu propi mapa desitjat.

Aquesta eina permet realitzar gràfiques qualitatives (mapes temàtics) o quantitatives (mapes estadístics), projectar els mapes ja creats i guardats per l’usuari o bé carregar els mapes que Geointeractiva proposa. En seleccionar "crear mapa estadístic" o "crear mapa temàtic" s'obre el Menú editor on es podrà treballar l'acció desitjada. Els mapes que s'ofereixen per defecte conformen una part fonamental del producte ja que aporten una informació de base sobre la qual podem observar la interacció de l'ésser humà amb el territori, establir comparacions, postular hipòtesis d'estudi i de projectes, així com analitzar causes i efectes per a l'adopció final de criteris informats i responsables davant de la realitat que exposa la geografia econòmica i humana.

Comença jugant amb els jocs predeterminats o bé crea'ls tu mateix. Podràs establir preguntes de capes físiques i polítiques de cada un dels mapes o bé preguntar sobre dades estadístiques procedents de l'eina de mapes estadístics i temàtics. Hi ha tres tipus de jocs:

1. Arrossegar topònims i situar-los al mapa
2. Escriure topònims
3. Arrossegar dades estadístiques procedents de les taules de dades creades per Geointeractiva o per l'usuari

Permet eliminar qualsevol element de mapa generat per l'usuari.

Aquesta funció permet guardar els mapes i compartir-los amb altres usuaris de Geointeractiva o altres xarxes socials.

Aquesta funció, allotjada al Menú Editor, mostra en temps real el nombre de capes que mostra al mapa, i permet actuar en aquestes capes activant o desactivant la seva visualització.

Descobreix com complementar la utilització de Geointeractiva a l'aula amb els exercicis i activitats per a l'àmbit acadèmic i escolar. Depenent de la iniciativa i creativitat de cada professor i de la resposta dels alumnes es podrà elevar de manera progressiva el nivell de dificultat dels exercicis proposats.

Es proposen una sèrie d'exercicis de representació cartogràfica de la planimetria (batimetria, hipsometria, orografia, hidrografia, etc.), exercicis d'identificació de la toponímia (poblacions, capitals, regions, etc.), i altres activitats proposades per al docent i l'alumne:

Activitat 1
Situar o localitzar qualsevol punt de la Terra (ciutats, paratges naturals, unitats de relleu, etc.), així com altres elements representats en els mapes per adquirir una comprensió espacial del territori al mapa i aprendre a conèixer i situar les regions del món.

Pas 1. Inicialment esborrarem totes les capes del mapa i només deixarem actives la capa de fronteres i la capa gràfica dels països ocultant la informació toponímica i simplificar el mapa.

Utilitzant el cercador podrem introduir les coordenades de qualsevol punt perquè el mapa ens indiqui la posició geogràfica de les coordenades.

Pas 2. Un cop localitzada la regió al mapa situarem un marcador i escriurem el nom de la regió.

Pas 3. Finalitzem l'exercici activant la capa de text de la capa poblacions per confirmar que el marcador i el nom de la regió escrita concorden amb el topònim del mapa.

Activitat 2
Aquesta activitat consisteix a posicionar correctament al mapa, mitjançant l'ajuda del visor de coordenades (situat a la part inferior esquerra del mapa), qualsevol element del qual coneguem les seves coordenades.

Activem el mapa polític i els eixos geogràfics i comencem a moure el cursor del ratolí per observar com en funció dels moviments que fem, augmenta o disminueix la latitud o la longitud. Un cop entès el funcionament de les coordenades, ràpidament podrem situar unes coordenades al mapa amb l'ajuda del visor.

Activitat
Conèixer l'extensió dels països comparant-los entre si mitjançant l'opció "Regió" de l'eina "Mesura", que permet sobreposar una àrea a una altra.

Per generar l'àrea d'un país cal clicar a sobre d'aquest. Un cop generada, podem arrossegar-la i ancorar-la en qualsevol punt del mapa així com modificar el seu color.

Com observem en l'exemple, la superfície aparent d'un país, en aquest cas de Groenlàndia, augmenta o disminueix respecte a la seva latitud d'origen, responent a la projecció del mapa. Així, podem comparar la seva mida real amb el d'altres països. Aquesta eina també ens ajuda a familiaritzar-nos amb la silueta de cada país.

 

L'eina "Mesurament" permet mesurar distàncies sigui mitjançant línies o polígons. Amb cada clic que fem al mapa generem un nou punt que quedarà reflectit en la informació específica d'una mesura, a la part inferior del menú.

Activitat 1
Calculem la distància entre la muntanya Aconcagua i la ciutat de Còrdova. Un cop hem generat el primer punt (muntanya Aconcagua) i el segon (ciutat de Còrdova) hem de prémer una segona vegada sobre l'últim punt generat per crear el segment desitjat. Un cop finalitzada la mesura, a la part inferior del menú apareixerà tota la informació específica.

Activitat 2
Creem un polígon que uneix tres ciutats: Buenos Aires, Mar de Plata i Badia Blanca. El polígon es genera automàticament quan unim l'últim punt amb el primer. Observem que a mesura que generem noves mesures, aquestes queden registrades en el seu menú corresponent, de manera que veiem el registre tant de la línia com del polígon que hem creat.

També podem mesurar distàncies combinant diversos elements representats en el mapa: poblacions, pics, caps, puntes, golfs, illes, rius, muntanyes, valls, etc.

Activitat 3
Calcular l'escala d'un mapa a partir de la creació d'un o diversos segments amb les seves longituds respectives.

Si imprimim un mapa, o un fragment seu, a escala 100% i mesurem amb un regle el segment que hem traçat, fent la conversió (una regla de tres) entre les unitats mesurades al mapa (en centímetres) i la longitud real que ens indica l'eina de mesurament (en quilòmetres o milles), ens determinarà l'escala del mapa o del fragment en qüestió.

Activitat
Conèixer on es localitzen els punts cardinals (nord, sud, est i oest) de qualsevol ubicació geogràfica i en qualsevol lloc del mapa.

Ho podem fer visualitzant a capa d'eixos geogràfics dos dels seus eixos principals: el paral·lel de l'Equador i el meridià de Greenwich (seleccionats a la imatge). Tota la zona que es troba per sobre de la línia de l'Equador correspondrà a l'hemisferi Nord, i tota la zona que es troba per sota de la línia de l'Equador correspondrà a l'hemisferi Sud. El mateix succeeix amb el meridià de Greenwich. La zona que es troba a l'esquerra d'aquest meridià correspondrà a l'hemisferi Oest, i la zona que es troba a la seva dreta correspon a l'hemisferi Est.

Activitat 1
Identificar en quin rang d'altitud es troba qualsevol punt de la superfície terrestre, utilitzant la informació dels diferents nivells hipsomètrics representats en els mapes físics, així com localitzar els principals pics o les grans unitats del relleu d'un territori determinat activant la capa de pics o la de sistemes muntanyosos.

Amb ajuda de la hipsometria, de les unitats de relleu i de la hidrografia, reconèixer la forma topogràfica d'un territori descobrint i intentant endevinar les zones de selva, sabana, cultiu intensiu, extracció minera o petroliera, etc.

Activitat 2
Identificar en quin rang de profunditat es troba qualsevol punt de la profunditat marina, utilitzant la informació dels diferents nivells batimètrics representats en els mapes físics, així com identificar les principals fosses marines activant la capa corresponent.

Amb ajuda de la batimetria, observar i plantejar, en funció de les zones de major profunditat, les possibles zones navegables, ports marítims o potencials bancs de pesca de mars i oceans.

Determinar on es poden donar les condicions meteorològiques més extremes d'un lloc concret, basant-se en la seva localització geogràfica, en la seva altitud i en les característiques del seu relleu topogràfic.

Activitat
La capa "Masses d'aigua" al menú de capes, permet activar individualment les diferents subcapes que la conformen, com són les depressions, llacs i rius (masses d'aigua terrestres) i els oceans, mars, golfs i badies (masses d'aigua marines). Responent a l'estructura d'aquest menú, les diferents capes poden activar-se en funció dels elements que la componen: text, punt i color. Així, si volem estudiar els principals cursos fluvials i llacs d'Amèrica del Nord, hem de seleccionar el mapa en qüestió i activar les capes corresponents.

Podem diferenciar la procedència de les aigües dels rius segons l'origen del seu règim, ja sigui nival (procedent del desglaç de la neu acumulada en una muntanya) o pluvial, amb la combinació de les capes de masses d'aigua i els orònims de la capa de sistemes muntanyosos. Observant el curs dels rius, podem determinar el seu naixement i desembocadura així com els seus afluents, i determinar la densitat de la xarxa hidrogràfica d'una determinada regió (nombre de cursos fluvials dividit per la superfície d'un determinat territori).

El grau de concentració urbana de les poblacions d'un país, zona o regió, podem conèixer activant la capa d'àrees urbanes. Aquesta capa permet reconèixer visualment i amb rapidesa les principals aglomeracions urbanes. En l'eina "Informació", en l'apartat de "Criteris", s'especifica l'àrea mínima de les àrees urbanes que es mostren al mapa on ens situem.

Activitat 1
Identificació de les àrees urbanes en funció del símbol de les poblacions. En primer lloc netegem totes les capes i activem només la de poblacions. A continuació despleguem la llegenda (situada a la part inferior dreta) per conèixer el rang poblacional que determina cada símbol. Podem, a part, conèixer la població específica d'una població en passar el cursor per sobre. A partir de aquí, l’alumne haurà de reconèixer les poblaciones més habitades per intuir on poden estar situades les principals àrees urbanes.

Activitat 2
Visualització de les àrees urbanes: activem, com en l'exercici anterior, la capa de poblacions més de la d'àrees urbanes. Observem com les principals poblacions es corresponen amb les àrees urbanes. Si en algun cas observem una població important sense àrea urbana es deu al fet que aquesta àrea és inferior als criteris escollits per compondre el mapa. En el cas del mapa d'Europa, per exemple, apareixen àrees urbanes amb una extensió mínima de 100 km².

Les capes que conformen el menú de capes són diferents per a cada mapa ja que s'adapten al seu contingut. Si volem aprendre les capitals dels països, podem fer-ho tant des del Mapamundi com des dels mapes dels continents.

Aquests mapes (el Mapamundi i els continents) presenten una subdivisió a la capa de "Poblacions" que ens permet seleccionar individualment les capitals o bé seleccionar totes les poblacions.

Activitat 1
Aprendre les capitals de cada país: Ens situem en el Mapamundi i desactivem totes les capes. A continuació activem la capa de països i la subcapa "Capitals de país" dins de la capa de "Poblacions". Per aprendre les capitals podem anar activant (en el moment de memoritzar) i desactivant (per comprovar la bona memorització) aquestes dues capes, la de país i la de capitals de país.

A més, podem aprendre les capitals de les diferents unitats administratives nacionals de cada país (estat, província, regió, comarca o municipi) amb els mapes a escala nacional, que ens permeten reconèixer els noms de les poblacions i la seva jerarquització segons un criteri administratiu. En el cas de França, la capa de "Poblacions" distingeix entre capital de país, de regió i de departament.

Activitat 2
Aprendre els noms dels Estats: ens situem al mapa d'Amèrica del Nord i comprovarem que, a diferència de la resta de continents, en aquest apareix la capa d'Estats i per tant també la de capitals d'Estat.

Procedim de la mateixa manera que en l'exercici anterior, activant i desactivant les capes corresponents per anar memoritzant a poc a poc el contingut en què estem interessats.

Activitat 1
Clicant el topònim d'un país obrirem la seva fitxa tècnica. Podem obrir-ne diverses per a realitzar una ràpida comparació entre elles. Aquestes fitxes tècniques contenen dades físiques, polítiques i socioeconòmiques de caràcter general.

Més endavant s'incorporarà la funció de crear fitxes tècniques o d'editar les ja existents, de manera que l'usuari podrà disposar de fitxes tècniques per a tots aquells elements que vulgui, mentre que ara són disponibles només per als països.

La projecció dels mapes en pissarres interactives i en l'ordinador de l'alumne també es pot enriquir i personalitzar afegint elements multimèdia de producció pròpia mitjançant l'eina marcadors (ja sigui per la feina individual de cada alumne o mitjançant el treball col·lectiu realitzat pel grup de classe) capturats des d'Internet, com per exemple: il·lustracions, fotografies, gràfics estadístics, mapes mentals i conceptuals, vídeos, hipertextos associats a referències d'articles, a continguts enciclopèdics, etc.

Activitat
Comencem seleccionant l'eina "Marcadors" per realitzar aquest exercici. Abans de crear un marcador podem escollir la icona que el representa així com el seu color. A continuació fem clic on vulguem situar el marcador per a crear-lo (també podem moure posteriorment o modificar les coordenades per a una precisió encara major). Un cop creat passem a afegir el contingut que vulguem, imatge, text, vídeo, àudio, etc. En aquest cas hem situat un marcador a l'estret de Gibraltar i hem afegit una imatge aèria de l'estret, així com una breu descripció.

Amb l'eina "Multimèdia" l'usuari pot carregar i organitzar els seus propis arxius (imatge, àudio o vídeo), i complementar la informació del mapa. Així mateix, Geointeractiva ofereix continguts multimèdia inclosos en la subscripció de l'usuari.

Destaquem els següents exercicis a tall d'exemple:

Activitat 1
Identificar, a través de les fotografies, els enclavaments més importants d'un país, d'una regió o d'un lloc i saber reconèixer en quina regió del món se situa.
Pot plantejar-se també com un exercici transversal de coneixements geogràfics, històrics, d'història de l'art, d'arquitectura, d'urbanisme, etc.
De la mateixa manera que els continguts fotogràfics de Geointeractiva estan agrupats per continents, l'usuari també pot crear les seves pròpies categories per distribuir el contingut que ha pujat.

Activitat 2
Afegir descripcions i títols als arxius multimèdia per identificar com s'escriu correctament un determinat enclavament o remarcar les característiques essencials d'un lloc d'interès. Pot plantejar-se també com un exercici transversal de coneixement de la llengua (o llengües) del país i també de llengües estrangeres.

Activitat 3
Establir una comparativa sincrònica (a través dels temps) dels enclavaments i monuments mostrats en les imatges actuals respecte d'èpoques passades. Per a això s'hauran de localitzar imatges antigues d'aquests enclavaments i monuments i pujar-les a l'espai "Multimèdia". L'usuari podrà així comparar l'evolució i els canvis significatius en la seva forma, en la seva aparença i en la fisonomia del seu paisatge.

Activitat 4
Plantejar-li a l'alumne la descripció, oral o escrita, de la informació gràfica i geogràfica continguda a cada fotografia, i les evocacions que puguin arribar a suggerir en els alumnes. Pot plantejar-se també com un exercici transversal de redacció de textos, de composició literària, d'expressió oral, etc.

Activitat 5
Associar cada imatge amb una cançó que identifiqui (o pugui identificar) el lloc mostrat. Pot plantejar-se com un exercici transversal de música (mètode Orff, etc.).

Geointeractiva ofereix un conjunt de taules de dades i capes gràfiques que conformen una base sobre la qual podem aprofundir en aspectes com ara; el coneixement de la interacció humana amb el territori que ocupa, establir comparacions, postular hipòtesis d'estudi etc. Aquestes bases de dades, conjuntament amb els que l'usuari pot pujar, permeten l'adopció final de criteris informats davant de la realitat que exposa la geografia humana.

L’eina "Estadístics" permet crear taules de dades quantitatives (mapa estadístic) i qualitatius (temàtics). Quan creem una taula de dades nova, en primer lloc, hem de seleccionar el tipus de variable/es i nomenar-la/es, a continuació seleccionar les regions que volem integrar i finalment assignar valors a cadascuna de les regions per a cada variable que hàgim creat. Un cop realitzat aquest procés, hem creat una taula de dades.

A partir d'una taula de dades podem crear capes gràfiques. És per això que una mateixa taula de dades pot ser utilitzada per crear diverses capes gràfiques, ja que cadascuna d'elles pot, per exemple, contenir diferents variables.

Activitat 1
Comprovació de distàncies entre poblacions en l'app Geointeractiva amb l'ajuda de l'escala al mapa de l'Atles

Ejemplo: Comprovació de la distància entre San Ignacio i Belize City

Pas 1. Si mesurem sobre l'Atles amb un regle la distància entre San Ignacio i Belize City comprovem que és de 13,7 cm.

Pas 2. Aplicant una regla de tres, multipliquem 13,7 cm. per 735.000 i dividim entre 1. El resultat és de 10.069.500 cm., que si els transformem a quilòmetres en són 100.

Pas 3. Ara entrem en l'app Geointeractiva, accedim al mapa d'Amèrica Central, ampliem al zoom màxim i centrem Belize a la pantalla.

Pas 4. Activem l'eina 'Mesurament i magnitud' al menú Eines i amb el cursor fem clic a San Ignacio i un doble clic a Belize City. Comprovarem que el resultat és que entre aquestes dues poblacions la distància és de 100km.

Al menú de 'Mesurament i magnitud' podem canviar la unitat de mesura de quilòmetres per la de milles. El menú de mesures també ens mostra que la distància equivalent en milles és de 62.

Activitat 2
Introduir a l'app les coordenades aproximades d'una població trobada a l'Atles.

Ejemplo: Trobarem a l'app les coordenades de Placencia.

Pas 1. Busquem la població de Placencia a l'Atles, i observem que és una mica a l'Est del meridià 88º 30 '. En el camp 'Long.' de l'aplicació escriurem el valor equivalent de 88º 20 ', que és la longitud que ens sembla més propera, dividint els minuts entre 60 i sumant-li els graus. Obtindrem, per tant, el valor de -88.33, que és el valor decimal d'aquesta coordenada, escrita en negatiu (-88.33) ja que hi ha la longitud Oest.

Pas 2. Ara observem que Placencia està gairebé en el paral·lel 16º 30 '. Al camp Lat. de l'app escriurem el valor equivalent de 16º 32 ', com a latitud que creiem més propera, dividint els minuts entre 60 i sumant-li els graus. Obtindrem per tant, el valor de 16.53, que escriurem en positiu ja que és a la latitud Nord.

Pas 3. Ara ja podem anar al 'Cercador' a la cantonada superior esquerra de l'app i escriure els valors de latitud (16.53) i longitud (-88.33) de Placencia, un cercle de color vermell ens marcarà la seva localització geogràfica. Recorda que la latitud Sud i la longitud Oest sempre tenen valors negatius.